Genòmica

GENÒMICA DEL VIRUS HEPATITIS B

ESTRUCTURA Y ORGANITZACIÓ DEL GENOMA

El genoma del virus està format per una molècula de DNA circular, xicoteta i parcialment de doble hèlix. La cadena llarga, denominada L(-), té un tamany aproximat de 3’2 Kb, amb els extrems 5’ i 3’ fixes, formant un cercle quasi continu. La cadena curta, o S(+), té una longitud variable, podent ser de fins a un 50% més curta que la L(-), amb un extrem 5’ fixe i un extrem 3’ lliure i variable.

L’estructura circular del genoma està assegurada per les regions de cohesió (220 nucleòtids), situades en els extrems 5’ de cada cadena. En esta regió existeix un seqüència de 11 nucleòtids que es repeteix directament en l’altre extrem de la regió de cohesió. Aquestes seqüències repetides, denominades DR1 per a la situada en la cadena L(-), i DR2 per S(+), es troben implicades en la replicació i integració del genoma del virus als hepatòcits. En la cadena L(-) s’han identificat 4 regions obertes de transcripció (ORF), conservades entre els diferents subtipus del VHB (virus de l’Hepatitis B), que representen gens codificants. El virus increments la seua capacitat codificant a l’existir un solapament important entre els diferents ORF. La totalitat del genoma que codifica a Pre-S1, Pre-S2 i al gen S es solapa amb la regió P, que a la seua volta solapa parcialment amb la regió X i al gen C-Pre-C.

 

 

Genoma

 

 

Regió S o ORF-S

                El fragment de lectura oberta S, també conegut com la regió S, conté les regions Pre-S1, Pre-S2 i el gen S que codifiquen per a les proteïnes de la coberta viral. La proteïna gran es forma mitjançant la codificació de les regions Pre-S1, Pre-S2 i S; la proteïna mitjana només es deriva de la informació genètica de Pre-S2 i del gen S i la pròpia proteïna xicoteta, coneguda també con HBsAg es forma a partir del gen S.

 

HBsAg

És una proteïna altament hidrofòbica, de 226 aminoàcids. Aquest antigen conté quatre regions transmembrana que travessen la coberta viral. Entre la regió d’aminoàcids del 100 al 160, es localitza en la part externa de la coberta viral el determinant “a” del HBsAg. Aquest determinant evoca una resposta immune humoral dominant i intensa ja siga per una infecció activa o en resposta a la vacuna; els anticossos que es formen com a resposta d’aquest determinant, juguen un paper molt important en la protecció de l’hoste contra el virus.

De la mateixa forma, els anticossos que s’utilitzen en el diagnòstic serològic per a la detecció del HBsAg reconeixen al determinant “a”. La presència d’aquest antigen en circulació sanguínia és a partir dels 22 dies post-infecció i continua circulant encara en fases tardanes de l’Hepatitis B en la majoria dels pacients infectats, característica que el permet ser el principal marcador serològic de l’hepatitis B.

 

Proteïna M de la coberta viral

Conté 281 aminoàcids, 55 que són codificats per la subregió Pre-S2 més els 226 provinents del gen S i que constitueixen al HBsAg. S’ha suggerit que el domini format pels 55 aminoàcids és hidrofílic i es troba en la part externa de la coberta viral. A més a més, té la capacitat d’unió a l’albúmina polimeritzada, aquesta característica podria ser la responsable d’una de les vies d’entrada del VHB a l’hepatòcit.

 

Proteïna L de la coberta viral

De les proteïnes que formen la coberta viral, és la de major grandària. A més dels dominis de 55 i 226 aminoàcids que formen part de la proteïna M, conté un domini de 108 aminoàcids codificats per la subregió Pre-S1. Existeixen evidències que suggereixen que la principal via d’entrada del VHB a l’hepatòcit és mitjançant la interacció del domini Pre S1 de la proteïna L amb el receptor glicoproteïna asiàlica de l’hepatòcit.

 

Regió C o ORF-C

Conté 636 nucleòtids. De manera similar a l’ORF-S i l’ORF-C conté en l’extrem 3’ terminal al gen C i en l’extrem 5’ terminal un ORF conegut com regió pre-C. El gen C codifica per la proteïna de la càpsida o antigen central del VHB (HBcAg). El gen C en conjunt amb la regió Pre-C codifica per al HBeAg.

  • Proteïna de la càpsida o HBcAg: Formada per 183 aminoàcids, varies subunitats d’aquesta proteïna (alrededor de 180), es construeixen per si mateixes donant lloc a l’estructura viral coneguda com a càpsida, la qual s’encarrega d’empaquetar el RNA pregenòmic i la polimerasa viral. Aquest empaquetament és indispensable perquè s’efectue el cicle de replicació del VHB.
  • HBeAG: També coneguda com la proteïna pre-core, o proteïna HBe, és la forma soluble del HBcAg. Es forma a partir de la proteïna de la càpsida més l’addició en l’extrem amino-terminal de 29 aminoàcids provinents de la regió pre-core. Es sap que aquest antigen és capaç de creuar la barrera placentària induint la tolerància al VHB en nounats que són infectats per les seues mares a l’hora de nàixer.

 

Regió X o ORF-X

Conté 462 nucleòtids i codifica per a la proteïna X, la qual és la més petites de les proteïnes del VHB. Aquesta proteïna està formada per 154 aminoàcids. És el caràcter bàsic, propietat que el permet la unió amb el DNA. Té funció d’activador tipus trans per a la transcripció de propi gen X i de una sèrie de promotors cel·lulars, i els gens de la RNA polimerasa tipus II.

Aquestes característiques li permeten a aquesta proteïna participar en la transcripció del seu propi gen i gens de l’hoste. La proteïna X s’uneix i inactiva a la proteïna supressora de tumors p53 per lo que pot jugar un paper molt important en el desenvolupament de càncer en pacients infectats. També s’uneix al complex del proteasoma, aquest complex participa en el processament de proteïnes que és necessari per al reconeixement immune; a l’unir-se la proteïna X al proteasoma, podria conduir a una evasió de la resposta immune contra el VHB.

 

Regió P o ORF-P

                És la regió més gran del VHB, conté 2.436 nucleòtids. Aquesta regió codifica per a la polimerasa viral i es superposa amb els tres ORF: S, C i X. La polimerasa viral consta de, al menys, quatre dominis coneguts:

  1.  Domini de funció desconeguda que se’l coneix com espaciador.
  2. Domini amb activitat de transcriptasa reversa i de DNA polimerasa.
  3. Domini RNasa H que degrada al RNA pregenòmic i facilita la replicació.
  4. Domini d’encapsidació i iniciació de la síntesi de la cadena negativa del DNA.

Genoma 2

 

 

VARIABILITAT GENÈTICA DEL VHB

 

Genotips del VHB

A nivell de la seqüència de nucleòtids aquest virus es classifica en 8 genotips diferents denominats amb les lletres des de la A fins a la H.

Els genotips tenen una distribució geogràfica característica. En països asiàtics predomina la presència dels genotipus B i C; en Europa i Estats Units predominen el A i D; el genotipus E predomina en països Africans; en Amèrica del Sud, el genotipus predominant és el F; en Mèxic s’ha observat el genotipus H.

 

tumblr_lhiiurKoGL1qg1up7o1_500

 

 

 

Bibliografia:

http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=14220648005

https://www.seimc.org/contenidos/ccs/revisionestematicas/serologia/Rvirhbs.pdf

http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=13123774&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=28&ty=37&accion=L&origen=zonadelectura&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=28v26nSupl.7a13123774pdf001.pdf

 

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 14 11 ?