Estructura del virus
El virus de l’Hepatitis B és un virus de DNA envoltat que pertany a la família Hepadnaviridae. Es coneixen 8 genotips del virus que es denominen de la A a la H, els quals tendeixen a tindre una distribució geogràfica diferent i, inclús, símptomes clínics amb lleugeres variacions.
La partícula viral completa, té una grandària aproximada entre 42 i 47 nm. Posseeix una nucleocàpside icosaèdrica d’aproximadament 28nm de diàmetre, envoltada per una membrana de natura lipoproteica amb una amplària d’uns 7nm (formada per constituents de la membrana del Reticle Endoplasmàtic (RE) o del Complex de Golgi de l’hepatòcit infectat).
La nucleocàpside, també coneguda com a “core”, conté el DNA viral i l’enzim polimerasa viral multifuncional amb activitat de transcriptasa reversa i de DNA polimerasa. A aquest enzim es troba associat el genoma.
El complex que formen l’enzim polimerasa amb activitat de transcriptasa inversa i el genoma està rodejat pels antígens del core:
- Antígen core (HBcAg)
- Antígen e (HBeAg)
Per altra banda, trobem l’antigen de superfície (HBsAg), que es troba disposat a la part exterior, immers en l’envolta lipídica. Aquest antigen es troba format per tres proteïnes, la denominació de les quals és fruit del seu pes molecular:
- Proteïna L (L = Large): Constitueix aproximadament el 17% de les proteïnes de la membrana, però, només forma part en un 1-2% de les proteïnes de superfície.
- Proteïna S (S = Small): S’utilitza com a marcador principal per detectar les infeccions del virus de l’Hepatitis B.
- Proteïna M (M = Medium): Es troba en una proporció menor, entre el 5 i el 15%.
Els estudis realitzats amb microscòpia electrònica mostren que, als pacients infectats amb el virus de l’hepatitis B, també es poden observar unes partícules no infeccioses esfèriques i unes partícules filamentoses o amb forma de bastonet. Aquest fet es deu a que l’antigen de superfície (HBsAg) pot ser alliberat en circulació i associar-se amb les proteïnes M i S i observar-se com unes partícules redones de grandària més reduïda que la càpsida funcional, o pot associar-se amb les proteïnes L i M i observar-se com partícules filamentoses o amb forma de bastonet.
Els virions de l’Hepatitis B resisteixen a agents com l’èter, un pH baix, la congelació o el calor moderat. Aquestes característiques faciliten a l’agent infecciós la transmissió d’una persona a altra i dificulten una desinfecció adequada.


